MOMENTS · ADVENT
L’Advent comença el dia de les eleccions: esperar en Déu en temps d’urnes
Aquest any el calendari ens regala una coincidència que fa pensar. El 29 de novembre, dia de les eleccions generals convocades a principis d’octubre, és també el primer diumenge d’Advent, el temps en què l’Església es prepara per celebrar el naixement de Jesús i espera la seva tornada.
Votar és un deure i un privilegi. Però la coincidència ens convida a una pregunta incòmoda: on posem, de debò, la nostra esperança?
Dues esperances diferents
L’esperança política és legítima. Volem lleis més justes, habitatge digne, una societat que cuidi els febles. Els cristians hem de participar en la vida pública amb responsabilitat. Però l’esperança política té límits: cap govern no pot curar el cor humà ni vèncer la mort.
L’Advent ens parla d’una altra esperança. Israel esperava un rei, i quan va arribar no va néixer en un palau, sinó en una menjadora. Aquesta esperança no depèn dels resultats d’una nit electoral. Es recolza en la fidelitat de Déu, que compleix les seves promeses encara que trigui.
Votar sense idolatrar
Ser cristià en temps d’eleccions vol dir votar amb consciència, sense convertir cap partit en salvador ni cap adversari en enemic. Vol dir pregar pels qui governaran, sigui qui sigui, com demana la carta a Timoteu. I vol dir que el dilluns següent continuarem estimant el veí, també el que ha votat diferent.
Un pla de pregària per a les quatre setmanes
Primera setmana, esperança: llegeix Isaïes 9 i prega pel nostre país i pels qui seran escollits.
Segona setmana, pau: llegeix Isaïes 11 i prega per la reconciliació a casa, a la feina i a la societat.
Tercera setmana, alegria: llegeix Lluc 1 i dona gràcies per tres coses concretes que Déu ha fet aquest any.
Quarta setmana, amor: llegeix Joan 1 i pensa en una persona sola a qui podries convidar per Nadal.
Que aquest Advent ens trobi despertes, no només davant les urnes, sinó davant Aquell que ve.