El que es fa més clar amb la mort de cada famós és que la fama i la fortuna mai seran repel·lents de la mort.
La societat sovint manté a les celebritats sota una llum immortal, on tenen dret a viure per sempre. Són llegendes vivents. La mort dels famosos es converteix en una cosa al·lucinant, gairebé injust per a “ell” o “ella” deixar aquest món “tan aviat”.
La realització de la mort d’una celebritat és també un crit d’atenció – “Si {posa el famós que vulguis} pot morir, què hi ha de mi?”
No podem permetre que els diners, la fama i el talent, ni la por de morir ens enceguin de la veritat immutable de que tots tenim una cita amb la mort (Hebreus 9:27-28). Tu, jo, els que tenim en alta estima, els que creiem que són tan bells, talentosos, rics, famosos, genials, llegendaris. O simplement la família i els amics de tots els dies – tots nosaltres un dia prendrem el nostre últim alè, i ens presentarem davant Déu per a donar compte de la vida que hem viscut (Romans 14:11-12).