Les quatre visions experimentades per Guatama Siddhartha són la base de tots els ensenyaments budistes. Segons la història, Siddhartha (o, com se’l coneixeria, Buda) vivia una existència luxosa fins que un dia va sortir del seu palau i “en ràpida successió, es va trobar amb un nen petit ple d’energia i alegria, seguit d’un home vell i decrèpit que sofria molt… un home més jove que estava molt malalt i s’acostava clarament al punt de la mort… [1] un festeig fúnebre que portava un cadàver en descomposició”. “Com a resultat de les seves experiències, Siddhartha va emprendre una cerca espiritual, arribant finalment a la conclusió que el principal problema és la necessitat humana.[2] L’objectiu final del budisme és el nirvana, “eliminar tots els desitjos o apetències i, d’aquesta manera, escapar del sofriment”[3].
Jesús, durant el seu ministeri, va tocar els mateixos temes sobre l’envelliment, la malaltia, la mort i la necessitat identificades en el budisme, però va tenir una resposta molt diferent. En primer lloc, Jesús va reconèixer les necessitats de la gent i va curar miraculosament les persones de
les seves afliccions terrenals, fins i tot ressuscitant als morts[4] Quan Buda es trobava en una posició similar, no curava els afligits, sinó que ensenyava que havien d’acceptar el sofriment com una realitat i intentar aconseguir el nirvana.[5] Fins i tot quan Jesús no buscava resoldre tots els problemes, ensenyava que el consol podia trobar-se no en la negació de la manca, sinó en la confiança en la bondat de Déu i en què Déu cuidaria del seu poble.
Jesús va dir: I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda? (Mateu 6:30)
De fet, és la confiança en Déu el que diferencia al cristianisme del budisme. Mentre que Buda va ensenyar que era responsabilitat de cada individu aconseguir el nirvana, Jesús va ensenyar que els cristians poden confiar en la misericòrdia de Déu per a superar els seus obstacles mundans. No sols això, sinó que Jesús va parlar d’una preocupació major que els assumptes temporals com l’envelliment o la mort: la relació d’un amb el seu Creador. Per als cristians, la necessitat no és el principal problema de la vida, sinó els pecats que separen l’home de Déu. Per sort, Jesús va ensenyar que, a través d’Ell, un pot reunir-se amb el seu Creador i, en el procés, fer que moltes preocupacions terrenals perdin sentit:
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà. Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?” Joan 11:25-26
Mentre que Siddhartha va passar un llarg viatge a la recerca de la veritat, Jesús va afirmar:
“Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.”
Joan 14:6
Va ser per la mateixa autoritat de Jesús que va afirmar realitzar miracles i perdonar els pecats, així mateix per l’autoritat de Jesús que els seus deixebles van realitzar miracles,[6] només un dels molts exemples en els quals Jesús va demostrar la seva condició divina. Siddhartha afirmava haver trobat la saviesa només a través de la raó humana, mentre que Jesús afirmava ser la font d’una revelació especial de Déu (Ell mateix).
Aquestes dues religions mundials ofereixen perspectives molt diferents sobre la naturalesa de la realitat, la qual cosa està malament i les mesures que s’han de prendre en resposta.
[1] Irving Hexam, Encountering World Religions (Grand Rapids: Zondervan, 2019), 73.
[2] Douglas Groothuis, “Jesús i Buda: Similituds i diferències”, 3 de febrer de 2014, vídeo de YouTube, 1.30:16, https://youtu.be/0lub4p8xbqe.
[3] Paul Carden, Christianity, Cults & Religions: A Side By Side Comparison Chart of 20 Cults, Religions, and World Views (Peabody: Rose Publishing, 2013).
[4] Vegeu Mateu 4.23-24 i Joan 11.
[5] Douglas Groothuis, “Jesús i Buda: Similituds i diferències”.
[6] Mateu 10:1.