Reina del Regne Unit. In memoriam.

NOTICIES

Isabel II (1925-2022)

Reina del Regne Unit. In memoriam.

No és cap secret que tant el Regne Unit com els seus dirigents solen ser beligerants o bé sensibles sobre les convicions religioses
de la ciutadania. Encara ara és un tema per solucionar. I que no sempre la convivència ha estat cordial. Però precisament, quan s’és capaç de superar les diferències, les parts litigants poden demostrar que fins i tot els enemics poden parlar i arribar a un acord.
Des del trencament del rei Enric VIII amb l’església catòlica romana (s. XVI), amb seu a la ciutat del Vaticà, el Regne Unit ha dipositat la màxima autoritat religiosa temporal en la monarquia britànica. Malaraudament, i sense implicar-me en qüestions en què tots podríem ser-ne “beligerants”,
les successives reialeses són el cap de l’Església anglicana arreu del seu imperi, el que seria anomenat Commonwealth, que incloïa les diverses colònies britàniques.
Així, les seves atribucions no només eren polítiques, legals, o diplomàtiques, sinó també religioses. Si alguna cosa haguéssim de destacar sobre aquest fet, seria el seu respecte per la pluralitat de creences, cristianes i no cristianes, i del seu mecenatge de les organitzacions cistianes britàniques.
La reina Elisabeth II va heretar aquesta responsbilitat en un moment convuls tant en qüestions socials, com polítiques i religioses.
La guerra freda, la revolucuó dels ‘60, l’IRA, les diferents guerres post guerra mundial II. Fins i tot va ser partícep en la Perestroica i la caiguda del mur de Berlín.
Què més? La guerra del Golf, i tot allò que arriba fins a la invasió de Croàcia i Ukraïna.
Plantegem-nos una comparació: Creieu que ella hagués actuat com Vladimir Putin davant de les “seves” colònies? Ho dic perquè ella ha estat testimoni de la desmembració de l’imperi britànic!
Aquí no pretenem fer un panegíric, sinó simplement un esment a una persona que ha deixat empremta en la història mundial, però, també al poble cristià.
Des de la nostra humil i insignificant posició, desitgem que aquesta institució britànica rebi tot el seny i saviesa de part de Déu, nostre Senyor, per damunt de tots, sempre amb l’aquiesciència del seu poble.

comparteix l'article