La història d’un poble no es compon només de batalles, reis i fronteres. Es teixeix, sobretot, amb els fils de la seva cultura, les seves idees i els seus silencis. De vegades, un sol document, redescobert segles després, té el poder d’il·luminar un passat que crèiem conèixer, revelant una riquesa i una complexitat inesperades. Aquest és el cas del fascinant Evangeli de Mateu en hebreu, preservat al segle XIV per l’erudit jueu Xem-Tob Ibn Xaprut. Es tracta d’una versió completa de l’evangeli, inserida dins d’una obra de debat teològic jueva, el llenguatge de la qual presenta característiques que, segons alguns experts, apunten a un origen semític molt anterior a la versió grega que coneixem. La naturalesa i les implicacions d’aquest text fascinant mereixen un article propi, que abordarem en profunditat en un futur número. Però avui, la seva importància rau en com actua de mirall on es reflecteix la vibrant i singular història bíblica de Catalunya.

El debat sobre si aquest text és una traducció medieval o una finestra a un original hebreu perdut ha omplert pàgines en l’àmbit de l’alta crítica textual. Però la seva importància per a nosaltres no rau en resoldre aquesta qüestió, sinó en preguntar-nos: per què aquí? Per què un text tan crucial per al diàleg judeo-cristià va ser custodiat precisament en l’esfera d’influència del Regne de Catalunya? La connexió es basa en diversos pilars fonamentals.

En primer lloc, l’argument de fons és que un manuscrit tan singular només podia ser preservat i estudiat en un lloc amb una cultura bíblica i filològica molt avançada. La Catalunya medieval era precisament aquest lloc. En un acte d’una audàcia intel·lectual i espiritual extraordinària per a l’època, la Bíblia va ser traduïda íntegrament al català. Aquesta no va ser una traducció qualsevol; es tracta d’una de les primeres traduccions completes del món a una llengua romànica, possiblement la quarta en l’àmbit global, molt anterior a la famosa Bíblia del Oso en castellà i contemporània de les primeres traduccions a l’anglès o al francès. Aquest intercanvi intel·lectual amb les comunitats jueves i la tradició bíblica pròpia van crear un “caldo de cultiu” únic per a la supervivència d’aquests tresors textuals.

En segon lloc, l’autor de l’obra, Xem-Tob Ibn Xaprut, era de Tudela (Navarra). Tot i que Tudela pertanyia a un regne diferent, durant el segle XIV existia una interconnexió cultural i intel·lectual molt forta amb el veí Regne de Catalunya, que n’era el principal motor. Les comunitats jueves de Tudela tenien una relació constant amb els grans calls (barris jueus) de Barcelona, Girona i Lleida. Per tant, Xem-Tob formava part d’un espai intel·lectual compartit i vibrant.

Finalment, la connexió esdevé encara més profunda quan observem el destí paral·lel d’aquestes traduccions. És aquí on la història de l’Evangeli Hebreu i la de les Bíblies catalanes convergeixen en un paral·lelisme colpidor. Ambdós són testimonis d’una tradició rica i singular que, amb el temps, va ser silenciada. El text de Xem-Tob, amb les seves arrels profundament jueves, va ser marginat per la tradició grecollatina dominant de l’Església. De la mateixa manera, la florent tradició de la Bíblia en català va ser brutalment estroncada i perseguida per la Inquisició i els poders centralitzadors posteriors, que buscaven uniformitzar la fe i la llengua.

Són, doncs, dues cares de la mateixa moneda: la d’una herència intel·lectual brillant que va ser suprimida. Per això, la seva recuperació en temps moderns té un significat tan profund. No estem simplement desempolsant llibres antics; estem reconstruint una memòria, retornant la veu a una part de la nostra història que ens havien manllevat.

La història de l’Evangeli Hebreu i la de les Bíblies catalanes és la història d’una riquesa silenciada. Estudiar-les avui és un acte de recuperació històrica i de justícia cultural.

Aquest episodi atorga a l’obra bíblica catalana una dimensió universal. Demostra que el que va succeir aquí no va ser un simple afer local, sinó un capítol rellevant en la història de la transmissió de la cultura occidental. El fet que acadèmics de tot el món debatin avui sobre un text preservat en aquest context cultural eleva el nostre patrimoni a una categoria global.

La importància de l’Evangeli Hebreu de Xem-Tob per a Catalunya transcendeix el debat filològic. Ens recorda que el nostre passat és més complex, més ric i més connectat del que sovint pensem. Ens parla d’una tradició d’erudició i diàleg, d’una capacitat de treballar sobre els textos fonamentals de la nostra civilització que ens hauria d’omplir d’orgull. És el testimoni d’una herència recuperada que no només il·lumina el passat, sinó que també ens inspira per al futur.

Anàlisi de les Fonts i Referències Clau

Aquest article s’ha construït a partir de la informació de dues línies de recerca principals:

• Sobre l’Evangeli Hebreu: L’argumentació es basa en la tesi de l’acadèmic George Howard (especialment al seu llibre Hebrew Gospel of Matthew). Aquesta tesi analitza el text primari, l’Evangeli contingut a l’obra Eben Bohan de Xem-Tob Ibn Xaprut.
• Sobre les Bíblies Catalanes: La informació actual sobre aquestes bíblies es troba en obres de referència de la filologia i la història catalanes, com ara:
  • L’assaig “La Bíblia a Catalunya” de Pere Bohigas, una obra canònica sobre el tema.
  • El llibre “La Bíblia Valenciana: recuperació de la història d’un incunable català” de Jordi Ventura, centrat en la seva persecució per la Inquisició.