DESTACAT · JOVES I FE
La «revifalla silenciosa»: tornen els joves a l’església o és un miratge?
Fa mesos que a les xarxes cristianes circula una expressió esperançadora: «la revifalla silenciosa». La idea és que els joves de la generació Z, els nascuts a finals dels noranta i principis dels dos mil, tornen a les esglésies després de dècades de davallada. Hi ha vídeos, testimonis i titulars entusiastes. Però també hi ha veus que demanen calma. Què diuen realment les dades?
Les dades que donen esperança
L’origen de l’expressió és un informe de la Societat Bíblica al Regne Unit, que detectava un augment de l’assistència a l’església entre els joves. Als Estats Units, l’empresa d’estudis Barna va publicar a finals del 2025 que la generació Z és la que, de mitjana, assisteix més sovint a l’església presencialment: unes 1,9 vegades al mes, per sobre de les generacions anteriors.
Les dades que demanen prudència
L’entusiasme, però, no és unànime. El centre Pew, als Estats Units, sosté que no hi ha proves clares d’un ressorgiment generalitzat. Segons les seves dades, entre els adults de 18 a 34 anys, molts més han deixat el cristianisme en què es van criar que no pas els que s’hi han convertit. I al Regne Unit, l’associació Humanists UK va publicar al gener una lectura de l’enquesta British Social Attitudes que apunta que l’assistència dels joves continua baixant.
Com pot ser que estudis seriosos diguin coses tan diferents? En part perquè mesuren coses diferents: no és el mateix preguntar quantes vegades vas a l’església que preguntar si et consideres cristià. I en part perquè una tendència petita, quan es fa viral, sembla més gran del que és.
El que sí que es veu
Més enllà de les xifres, hi ha un fenomen que molts pastors reconeixen: joves que arriben sols, sense família creient, amb preguntes profundes sobre el sentit, la identitat i l’ansietat. No busquen un espectacle. Busquen veritat, comunitat i algú que els prengui seriosament.
I a Catalunya?
Aquí no tenim encara estudis comparables. Però la pregunta important no és si hi ha una onada, sinó si les nostres esglésies estan preparades per rebre el jove que entri un diumenge per primer cop. Hi trobarà algú que el saludi pel nom? Algú que obri la Bíblia amb ell entre setmana? Una taula on seure?
Les revifalles autèntiques, a la història de l’Església, no s’han mesurat per l’entusiasme d’uns mesos, sinó per vides transformades que continuen seguint Jesús anys després. Potser és el moment de deixar de comptar i començar a acollir.