OPINIÓ · FE I ACTUALITAT
Matar gent per diversió: els safaris humans existeixen i no són només de pel·lícules
Un reel de 3Cat amb 14.700 «m’agrada» ha tornat a posar sobre la taula la investigació del periodista italià Ezio Gavazzeni: europeus rics, «sense motius polítics», que viatjaven a la Sarajevo assetjada per disparar a civils per diversió. Cinc fiscalies investiguen. Espanya, encara no. I els cristians tenim alguna cosa a dir que ningú més dirà.
«Disparar a un nen és el que costava més diners.» Amb aquesta frase, extreta d’una entrevista al Més Nit de 3Cat, s’obre el vídeo que aquesta setmana ha corregut per Instagram. El protagonista és Ezio Gavazzeni, periodista milanès i autor de Safaris humans (publicat en castellà per Península), el llibre que ha destapat el que durant trenta anys va ser un rumor de guerra: entre 1992 i 1996, durant el setge de Sarajevo, ciutadans europeus rics (la majoria italians) haurien pagat quantitats que avui equivaldrien a entre 15.000 i 100.000 euros per pujar als turons que envoltaven la ciutat, posar-se al costat dels franctiradors serbobosnians i disparar a civils que anaven a buscar aigua o pa.
La tarifa, segons Gavazzeni, es fixava segons la víctima: «un nen costava més que una dona, que costava més que un home, que costava més que una persona gran».
Cinc fiscalies, set sospitosos i una agència de Barcelona
La investigació no és un exercici de morbo. La Fiscalia de Milà, dirigida en aquest cas pel fiscal Alessandro Gobbis, va obrir diligències l’octubre del 2025 arran de la denúncia formal de Gavazzeni. S’hi han afegit les fiscalies de Sarajevo, Berna, Viena i Brussel·les. Hi ha set sospitosos, la majoria suposats clients. Les xifres que maneja el periodista són esgarrifoses: uns 230 italians i fins a 400 turistes europeus, i potser un miler de víctimes.
I aquí és on la història deixa de ser italiana. Gavazzeni afirma que «a Barcelona hi havia dues grans agències que organitzaven safaris a l’Àfrica. Una d’aquestes també hauria organitzat caceres humanes a Sarajevo». Un testimoni anònim que cita al llibre amb el pseudònim de Toni C. assegura conèixer un català que hauria fet aquests viatges. El periodista demana obertament que Espanya obri la seva pròpia investigació. De moment, silenci.
Gavazzeni admet que la seva investigació es basa en testimonis i no en documents, i cap participant ha estat identificat públicament. Cal dir-ho. Però els fiscals de cinc països no obren diligències per una llegenda urbana.