Lleó: un nom d’autoritat

Els papes que han escollit aquest nom comparteixen un tret comú: la defensa de l’autoritat papal i la centralitat de Roma. Des de Lleó I, que va aturar Àtila i va fixar la primacia romana, fins a Lleó X, que va condemnar Luter i simbolitza tot el que va provocar la Reforma protestant.

Triar Lleó no és casual: és optar per un missatge de fermesa doctrinal i continuïtat institucional.

Un canvi de to amb respecte a Francesc I?

Francesc I apostava pel diàleg i la proximitat amb els marginals. Lleó XIV pot seguir el seu esperit social, però amb una estructura més marcada i una visió més institucional. Coneix el Vaticà, ha gestionat nomenaments episcopals, i pot reforçar la jerarquia.

I el fet de ser nord-americà?

No és un detall menor. Prevost és el primer papa nord-americà, i arriba en un moment clau: Donald Trump ha tornat a la presidència. Tot i això, Lleó XIV no és de la seva línia: ha criticat públicament les seves polítiques migratòries i nacionalistes.

Això no impedeix que Trump el feliciti, i que molts sectors conservadors als EUA vegin en ell una figura de prestigi.

Una mirada protestant

Per als protestants, el papa no és un “vicari de Crist”. El nom de Lleó evoca una Església centralitzada i forta. La Reforma, en canvi, ens recorda que la Paraula de Déu és l’única autoritat, i que Jesucrist és l’únic veritable Lleó de Judà.

En resum:

Lleó XIV podria ser un pontificat d’equilibri entre sensibilitat social i solidesa doctrinal. Serà una veu global, amb arrels americanes i esperit llatinoamericà. El seu nom anticipa fermesa; la seva trajectòria, compassió. Des del protestantisme, caldrà discernir i seguir atentament: el diàleg és obert, però la Reforma segueix viva.

“El meu regne no és d’aquest món” (Jn 18,36).