Erotisme amb els cinc sentits

Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona. I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos…” (Gènesi 1:27,28a). El primer manament de Déu a l’home i la dona implicava la unió sexual. Déu els va dir de gaudir de la creació, tenir fills i omplir la terra. Déu va dir: Mira Adam, aquí tens l’Eva, disseny original, sense additius, sense draps bruts, nua. Adam i Eva van investigar i es van explorar mútuament amb tot detall descobrint cada part dels seus cossos i van acariciar músculs, cabell, coll, esquena, genitals, cada racó de la pell, segur que Adam va saber explorar minuciosament el cos d’Eva i van gaudir mútuament del plaer fins l’èxtasi. Segueix dient la Bíblia que Déu va veure que tot era bo. Déu va dissenyar l’home i la dona a imatge, com a éssers que mostraven cadascun una part de Déu. Cada ésser humà home i dona reflecteix a Déu, l’àmbit físic i l’espiritual estan relacionats.
Llavors l’home digué: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà ‘dona’[en hebreu ishshah], perquè ha estat presa de l’home [ish]. Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”. I tots dos, l’home i la dona, anaven despullats i no se n’avergonyien (Gènesi. 2: 23-25).

Aquesta unió en un sol ser de l’home i la dona és el matrimoni, la unió que dóna lloc a una nova família i aquesta unió és espiritual, profunda, emocional, intel·lectual i física, és una unió completa on la sexualitat és part d’aquesta unió des del físic i emocional fins el més íntim i profund. La sexualitat sana en la Bíblia mai té a veure amb els genitals o el cos sinó amb la persona, la seva intimitat, fer gaudir l’altre, l’amor, el pacte i els fills fruit d’aquest pacte. En el matrimoni mai una persona és vista o valorada en base als seus atributs sexuals, sinó de forma integral, completa. El Càntic dels Càntics és un poema eròtic que descriu l’amor entre dos joves en un ambient natural, jardins, flors, fruits, aromes entre els quals juguen els enamorats, s’observen, s’afalaguen, descriuen els seus cossos amb tot detall on intervenen els cinc sentits. Observem com ho mostra Déu al Càntic dels Càntics:

1.VISTA:
Que n’ets, de bella, companya meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són com dues colomes darrere el teu vel; la teva cabellera, com un ramat de cabres quan davallen de bon matí de les muntanyes de Galaad; les teves dents, com un ramat d’ovelles toses quan surten del bany; totes duen bessonada, no n’hi ha cap d’estèril entre elles. Com un fil d’escarlata són els teus llavis; i la teva boca, de parla graciosa;
les teves galtes són com dos talls de magrana, darrere el teu vel. El teu coll és com la torre de David alçada per a trofeus; mil escuts hi ha penjats, tots són rodelles d’herois. Els teus dos pits són com cries bessones de gasela que pasturen entre lliris. Abans que bufi el ventijol del capvespre i s’estenguin les ombres, pujaré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens. Tota tu ets bonica, companya meva, no tens cap defecte! Vine cap a mi des del Líban, esposa meva, baixa des del Líban! (4:1-8)

2. OLFACTE:
els teus pits seran per a mi com raïms de vinya, i l’aroma del teu alè, com el de les pomes; el teu paladar, com el bon vi (7: 8,9)

3. TACTE:
La seva esquerra sosté el meu cap, mentre amb la dreta m’abraça (2: 6)

4. OÏDA:
deixa’m sentir la teva veu; perquè la teva veu és dolça, i el teu rostre, formós (2:14)

5. GUST:
Els teus llavis regalimen gotes de mel, esposa meva, tens mel i llet sota la llengua (4:11)

Però més que la mútua descripció dels estimats, destaca l’amor, la passió, l’exclusivitat, la fidelitat i el pacte:

• El meu estimat és meu, i jo sóc seva (2:16)
• M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll. Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! (4: 9,10)
• El meu estimat té el rostre lluent i rosat, distingit entre deu mil (05:10)
• Però una sola és la meva coloma, la meva immaculada (6: 9)
• Ets un jardí tancat, germaneta, esposa meva, una font reclosa, una deu segellada. (4:12)
• Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina. La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo (8: 6,7)

Segons la Bíblia, la fi de la intimitat sexual en el matrimoni, a part de la procreació, és el conèixer a l’altre, gaudir, fer feliç i donar plaer a l’altre. Repetidament se’ns demana de gaudir amb la nostra estimada. No és un sug-geriment, és un manament!:
Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut, cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre embadalit. (Proverbis 5: 18,19)
Veiem que la sexualitat a la nostra societat difereix molt del seu disseny originals. No és d’estranyar que parlar de sexe avui ens costi imaginar a Adam i Eva fent l’amor en la presència de Déu degut a la deformació i perversió on ha derivat la sexualitat al nostre mon. Però Déu va dissenyar el nostre cos i la intimitat entre l’home i la dona i va incloure la sexualitat com a part d’aquesta intimitat, va dissenyar l’orgasme, èxtasi de la unió sexual, va dissenyar els genitals i cada una de les terminacions nervioses de la pell, va dissenyar la bellesa del cos humà i la sexualitat.
I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia (Gènesi 1:31).