OPINIÓ

Bona Pasqua!

Bona Pasqua! ...Però, quan? Com? Qui?

Els protestants no som gaire de celebrar la Setmana Santa. Més aviat, ens agrada el Nadal. Tanmateix, reconeixem que la Salvació no es va operar en el naixement, ni en la mort de Jesucrist, sinó en la seva resurrecció. I això ens col·loca en paral·lel amb la resta de confessions cristianes. Jesucrist, amb la seva passió i resurrecció va establir un Nou Pacte amb el seu poble prenent com a referent la sang del primer Pacte. Un Primer Pacte que encara celebren els jueus en l‘esperança d’un nou Messies. Aquesta Pasqua “comuna” se celebra de maneres diferents, amb diversitat de tradicions, costums o inculturacions, interpretacions de la Bíblia, etc. Fins i tot, les dates de celebració varien segons la tradició…

Certament, hi ha una lleugera variació en les dates de celebració de la Pasqua, no només pel que fa a la Pasqua cristiana occidental d’un any a l’altre, sinó entre les diferents comunitats que la celebren. Aquí tenim un exemple de les dates de celebració des del 2023 fins al 2027 de les cristianes i la jueva:

comparteix l'article

Any

Pasqua cristiana occidental

Pasqua cristiana ortodoxa

Pasqua jueva

Observacions:

Pasqua jueva (Péssah): Les dates indiquen l’inici al vespre del primer dia (posta de sol) fins al final de l’últim dia.
Pasqua cristiana occidental (Pasqua): Celebrada per l’Església Catòlica i la majoria de denominacions protestants.
Pasqua cristiana ortodoxa (Pascha): Celebrada per les esglésies ortodoxes orientals.

Com és que hi ha aquest decalatge entre comunitats?

hi ha dos components fonamentals que determinen la data de celebració: Per una banda, els calendaris a què se cenyeixen i, per altra, la consideració ortodoxa de la seqüència dels esdeveniments segons els Evangelis.

Pasqua jueva

Se celebra el dia 15 del mes de Nissan segons el calendari jueu, que és luni-solar (és a dir, es basa en la lluna però s’ajusta al cicle solar).
Això vol dir que, en el calendari gregorià (el nostre), cada any cau en una data diferent, tot i que sempre entre març i abril.
Comença en pondre’s el sol del dia anterior.

Pasqua cristiana

Es basa en el càlcul del Concili de Nicea (325 dC): es fixa el diumenge següent a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera (21 de març).
També varia cada any, però sempre cau entre el 22 de març i el 25 d’abril.

Pasqua ortodoxa

Els ortodoxos es basen en el calendari julià (més antic), no el gregorià, com els catòlics i protestants.
El mateix càlcul de base (la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera), però segons el calendari julià, on l’equinocci cau el 3 d’abril gregorià, no el 21 de març julià.
A més, els ortodoxos sempre celebren Pasqua després de la Pasqua jueva per respectar l’ordre dels fets evangèlics.

I com es desitgen una “Bona Pasqua” les diferents tradicions cristianes?

No és que siguin salutacions gaire diferents, però cadascuna té els seus matisos. Veiem-ho:

Els cristians occidentals se solen saludar amb l’expressió “Bona Pasqua” (ES: Felices Pascuas; FR: Joyeuses Pâques!; IT: Buona Pasqua!; EN: Happy Easter!; etc.).

Els cristians ortodoxos de ritus grec se saluden amb aquestes expressions (especialment el diumenge de resurrecció): Un diu: “kaló tó Páscha!” (καλό τό Πάσχα! : Bona Pasqua) i l’altre respon: “Christós anésti!” (Χριστός ἀνέστη! : Crist ha ressuscitat!) i el primer replica: “Alethós anésti!” (Ἀληθῶς ἀνέστη! : realment ha ressucitat).

Els ortodoxos de ritus rus ho fan amb l’expressió “Paskhálnye pozdravléniya!” (Пасха́льные поздравления! : Felicitacions pasquals!).

Pasqua jueva

Les salutacions que sovintegen són:

Péssah Saméakh! (פסח שמח – Bona Pasqua)
Chag Saméakh! (חַג שָׂמֵחַ – Bona festa)
I també: Kasher veSaméakh! (“Que tinguis una Pasqua pura i alegre”) – sobretot en contextos més tradicionals.

També és curiós veure en quin període de temps aquestes salutacions son vigents:

Cristianisme occidental romà:

Diumenge de Pasqua (Resurrecció).
Abans de Pasqua no s’usa perquè es viu la Quaresma (temps de recolliment i penitència).
Es pot fer servir durant tota l’Octava de Pasqua (vuit dies posteriors).

Cristianisme oriental:

A partir de la mitjanit del Diumenge de Pasqua (just després de la litúrgia de la Resurrecció).
Es mantenen durant 40 dies! fins a l’Ascensió.
És habitual saludar-se així en comptes d’un simple “hola” durant aquest període.

Judaisme:

A partir del vespre (posta de sol) del primer dia de Péssah.
Durant tota la festivitat de 7 o 8 dies (segons el corrent jueu).
Abans de la festa també pot usar-se com a desig preparatori.

“Segons el corrent jueu”?

Sí, hi ha una explicació molt lògica per aquesta diferència de 7 o 8 dies: A l’antiguitat, abans del calendari fix, les autoritats jueves anunciaven solemnement l’inici de cada mes (i, per tant, les festes) segons l’observació de la lluna nova. Però aquest anunci trigava a arribar a les comunitats fora d’Israel (diàspora), per la qual cosa s’hi afegia un dia extra de precaució. A Israel, avui dia només es conserven els 7 dies, però a la diàspora (com a Europa o Amèrica), moltes comunitats continuen celebrant 8 dies, per mantenir la tradició.

El primer i el darrer dies (o últims dos) són dies de festa plena (yom tov), amb restriccions semblants al Shabat; i els dies del mig, anomenats chol hamoed (dies semifestius), tenen menys restriccions.

Així que si ens trobem algú jueu per aquí (diàspora), és correcte desitjar-li “Péssah Saméakh” fins al 8è dia. Si és a Israel –o d’alguna comunitat reformista– probablement ho celebrarà només durant 7 dies.

Quines pràctiques té cada comunitat?

Aquí tenim una taula amb les pràctiques de cada tradició jueva:

Tradició / Ritual

Aixquenazita

Sefardita

Mizrajita

Llegenda:

Tradició / Ritual

סֵדֶר (Séder)

הֲגָדָה (Hagadà)

מַצָּה (Matzà)

חָמֵץ (Hamets)

כָּרוֹסֶת (Charoset)

מִימוּנָה (Mimuna)

Descripció

Sopar ritual de la primera nit de Pésah, amb lectura i menjar simbòlic.

Text llegit durant el Sèder que explica la sortida d’Egipte.

Pa àzim (sense llevat) que es menja durant tota la Pasqua.

Aliments amb llevat prohibits durant Pésah.

Pasta dolça de fruits secs i vi que simbolitza el fang dels esclaus.

Festivitat (sobretot al Marroc) que marca el final de Pésah.

I les tradicions cristianes, també tenen diferències?

És clar, aquí tenim una taula de les diverses pràctiques segons cada confessió:

Pràctica / Ritual	Catòlica	Ortodoxa Grega	Ortodoxa Russa	Protestant
Vetlla Pasqual	Celebració solemne la nit del dissabte sant amb el ciri pasqual i lectures.	Vetlla extensa amb cants bizantins i processó al voltant de l’església.	Vetlla llarga i processó nocturna amb espelmes.	Algunes comunitats no celebren vetlla, però poden fer actes a l’alba.
Salutació pasqual	“El Senyor ha ressuscitat!” es pot usar litúrgicament.	Χριστός ἀνέστη! – Ἀληθῶς ἀνέστη!	Христос воскресе! – Воистину воскресе!	“Christ is risen! – He is risen indeed!” és comú en algunes comunitats.
Processons	Processons de Setmana Santa, molt visuals i dramàtiques.	Processó del sepulcre el Divendres Sant i de la resurrecció.	Processons amb espelmes i icones durant la nit pasqual.
Ous de Pasqua	Símbol popular, sovint decorats per a infants.	Ous pintats de vermell com a símbol de la sang i la vida nova.	Ous vermells intercanviats amb la salutació pasqual.	Ous decorats, jocs infantils com l’Easter Egg Hunt.
Mona de Pasqua / dolços	Mona de Pasqua (Catalunya), pastissos especials en altres llocs.	Dolços com tsoureki (pa dolç amb ous).	Kulich (pa dolç decorat) i paska (formatge pasqual).
Celebració matinal (alba)	Celebració litúrgica normal al matí de Pasqua.	Vetlla nocturna que arriba fins a l’alba.	Vetlla i celebració que culmina a la matinada.	Sunrise service: ofici a l’alba a l’aire lliure, molt estès.

I el conillet de Pasqua i altres tradicions?

Pel que fa al conillet de Pasqua, el seu origen no és cristià ni bíblic. És un dels símbols més populars en la cultura pasqual protestant i anglosaxona, especialment als Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Canadà i Austràlia… El conill ha estat durant segles un símbol de fertilitat i nova vida, per la seva gran capacitat de reproducció, relacionat amb l’antiga deessa germànica Eostre (o Ostara), deessa de la primavera (d’aquí vindria també el nom Easter, “Pasqua” en anglès). A Alemanya, al segle XVII, comença a aparèixer la figura del “Osterhase” (el conill de Pasqua) que portava ous decorats als nens bons. Era una mena de personatge màgic similar al Pare Noel, però de primavera. Els immigrants alemanys van portar aquesta tradició als Estats Units al segle XVIII.

Les altres tradicions per la Pasqua, les podem resumir en dues taules, una per a les tradicions jueves i una altra per a les cristianes:

Altres tradicions jueves:

Pràctica o ritual

Tiqun Leil Xavuot

Selihot anticipades

Hoshanot visuals

Versions del Kaddish

Hilulà

Descripció i comunitats on és destacada

Estudi nocturn de la Torà durant Xavuot, especialment present en comunitats sefardites i mizrajites.

Pregàries penitencials matinadores: començades un mes abans per sefardites, una setmana abans pels asquenesites.

Processons dins la sinagoga durant Sucot, amb més espectacularitat en tradicions sefardites i mizrajites.

El Kaddish té melodies i estructures diferents segons la comunitat: més austera en asquenesites, més musical en mizrajites.

Festa religiosa en commemoració d’un tsadíq, especialment en tradicions mizrajites i hassídiques.

Altres tradicions cristianes:

Pràctica o ritual	Descripció i confessions on és present
Pentecosta carismàtica	Celebració molt viva en corrents protestants evangèlics: imposició de mans, glossolàlia i música vibrant.
Creu buida	Alguns protestants (evangèlics, reformats) no mostren Crist a la creu, sinó la creu sola, per destacar la resurrecció.
Benedicció del menjar	Ortodoxos (sobretot russos, ucraïnesos, polonesos) porten cistelles amb aliments a beneir la matinada de Pasqua.
Rentat de peus comunitari	Catòlics el fan als apòstols simbòlicament; protestants (anabaptistes) poden fer-ho entre tots els membres.
Focs de Pasqua	En zones catòliques alpines i germàniques s’encén un gran foc a l’exterior per iniciar la Vetlla Pasqual.
Setmana de la Llum	Per a l’ortodòxia, la setmana després de Pasqua és completament alegre, sense dejuni ni prosternació.

Vet aquí el ventall de celebracions, costums, i tradicions centrades en la Pasqua, tant jueva com cristiana, que demostren com n’és de rellevant o, millor, cèntrica, en la fe dels pobles que se senten alliberats per un Déu bondadós i amorós, un Déu Salvador; i pels cristians, capaç d’enviar el seu fill (donar-se a si mateix) per morir (una vegada per totes) com aquell anyell del poble d’Israel a Egipte que els evitava la mort segura, i ressuscitar per donar-nos salvació i vida eterna.

Postil·la:

Així, doncs, tot i sortir d’un mateix moment, d’una mateixa experiència alliberadora i salvífica, jueus i cristians entenen la Pasqua de forma diferent…

No tant, però sí…

És una reflexió molt bonica i profunda que val la pena abordar per ambdues bandes.

En el cristianisme, el moment culminant de la Pasqua és La resurrecció de Jesucrist. És el centre de la fe cristiana: la victòria sobre la mort, la renovació, l’esperança eterna. Tota la Setmana Santa gira al voltant d’aquest esdeveniment.

En el judaisme, durant Péssah, el moment culminant no és un esdeveniment únic, sinó una experiència viscuda que recorda i actualitza un moment fonamental:

La sortida d’Egipte (Ietsiat Mitsraïm): És a dir, el pas de l’esclavatge a la llibertat. Aquest esdeveniment es viu com si cada generació (i cada persona) sortís d’Egipte en primera persona.

Durant el Séder de Pésah, hi ha un punt simbòlic fortíssim: “Ha Lachma Anya” – “Aquest és el pa de l’aflicció…”: Es pronuncia al principi del relat, i és un gest d’obertura universal: “Que vingui qui tingui fam i mengi…”. Però el punt culminant, on tot pren sentit, és: “Avadim hainu” – “Vàrem ser esclaus…”. Aquí es declara que nosaltres mateixos vàrem ser alliberats per Déu: És el moment en què la memòria esdevé vivència, no només història.

I culmina amb: “Bejol dor va-dor…” – “En cada generació, cadascú ha de veure’s com si ell mateix hagués sortit d’Egipte.”

Es tracta de reviure aquell moment i, en acceptar-lo, fer-se’l propi i afegir-se als predecessors. És superar el continu espai-temps i experimentar un cop i altre aquella circumstància. El problema és quan no s’interpreta com un recordatori d’allò que ja és un fet complert, sinó com una necessitat de repetició perquè, si no, deixarà de tenir valor salvífic. Per això, el protestantisme, assumint les paraules d’Hebreus 10 es diu que es va fer una vegada per sempre (v. 10), no celebra oficialment o solemnement la Pasqua, però la “recorda” cada diumenge, que és on la persona es declara beneficiària del do de la Salvació a través de l’eucaristía (acció de gràcies) o “partiment del pa” o “Santa Cena”.

En síntesi:

El moment culminant de la Pasqua cristiana

«La Resurrecció de Jesucrist» És el centre de la fe cristiana. Després del sofriment i la mort, arriba la victòria sobre la mort. És esperança, renovació, vida eterna. Tota la Setmana Santa desemboca en aquest moment radiant: Crist viu.
Els fidels responen: «El Senyor ha ressuscitat!» — «Veritablement ha ressuscitat!»

El moment culminant de Pésah en el judaisme

«La sortida d’Egipte» (“Ietsiat Mitsraïm”) És el cor viu de la celebració de Pésah. No es recorda com un fet llunyà, sinó com una experiència personal. Cada persona ha de veure’s com si ella mateixa hagués estat alliberada de l’esclavitud. És el pas de la foscor a la llibertat, de la servitud a la dignitat. El Séder culmina amb les paraules: «En cada generació, cadascú ha de veure’s com si hagués sortit d’Egipte.»

Religió	Moment culminant de la Pasqua	Significat profund
Cristianisme	La resurrecció de Crist	Vida nova: “la veritat us farà lliures” → victòria sobre la mort
Judaisme	El record viu de la sortida d’Egipte	Vida nova: Alliberament → pas de l’esclavitud a la llibertat

El pacte de Jahvè amb Israel és un pacte recurrent: Tal com ho descriu el deuteronomista, Jahvè escull el més insignificant dels pobles per portar la Salvació a tots els pobles; així, estableix un pacte amb ell de protecció i prosperitat; el poble és infidel al pacte; Jahvè retira el seu favor o castiga el poble; el poble es penedeix i Jahvè recupera el seu pacte amb Israel. En canvi, el Pacte de Déu amb el seu “poble” a través de Jesús és definitiu, ja no hi ha més càstig ni més sacrifici…

comparteix l'article