Articles

Ciència

Notícies

Opinió

Testimonis

Música

Cinema

QUEDA’T A CASA

Mai no hi ha hagut un millor moment per a l'oració familiar

familia pregant
U

na pandèmia imminent que és invisible per a la majoria de nosaltres. Hi ha perill a fora, aguaitant en els carrers, al supermercat i embolicat en amistoses abraçades, però no podem veure-ho amb els nostres ulls. Podem rentar-nos les mans mentre cantem “Moltes felicitats”, però no podem estar segurs d’haver eliminat tots els gèrmens. Podem netejar el seient del metro, però no sabem quines superfícies passem per alt. Podem quedar-nos a casa, però el virus pot ser que ja s’hagi mogut.

És un gran moment per a pregar.

“Com les famílies estan confinades a casa, tenim l’oportunitat de prendre junts aquesta eina invisible i poc cridanera.”. 

Com les famílies estan confinades a casa, tenim l’oportunitat de prendre junts l’instrument de l’oració, en gran part invisible i poc cridaner. No podem veure el perill, però coneixem a Aquell que ho veu tot. Les excuses per a la falta d’oració, les que tenim massa poc temps, les que tenim massa coses, ara són esborrades del calendari. Les activitats nocturnes han estat cancel·lades, i les rutines matutines reordenades per un enemic invisible, deixant a les famílies temps i unió. Mai hi ha hagut un millor moment per a pregar.

Durant els dies d’incertesa, l’oració familiar regular i afirma quatre veritats que sovint podem passar per alt.

1. Realitat del Regne Invisible

L’oració, que crida Déu a complir les seves promeses, és una eina invisible a la mà d’un Déu invisible. Amb el cap inclinat i els ulls tancats, li demanem a Déu que faci la seva santa voluntat. L’oració en si és un acte de fe: “Sense la fe és impossible d’agradar a Déu. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recompensa aquells qui el busquen.” (Hebreus 11:6). No podem veure a Déu, però, per la fe, creiem que ell escolta.

Les seves respostes a les nostres pregàries també es donen en els llocs secrets, més enllà de la mirada de l’ull humà. Els cors i les ments canvien, l’evangeli surt amb poder, l’Esperit baixa, però en realitat no podem veure res.

La invisibilitat d’un virus (almenys per a aquells de nosaltres que no tenim instruments científics a la nostra disposició) és un recordatori per als cristians que tenim preocupacions més enllà del món visible. Quan preguem amb les nostres famílies, afirmem que les nostres prioritats no són només les coses que estan davant de la nostra cara. El nostre crit de misericòrdia de “la pesta que s’infiltra a les fosques” (Salm 91:6) pot moure els nostres cors a buscar l’ajuda de Déu per a totes les nostres altres necessitats ocultes, també.

Jaume fa aquest apunt en les seves paraules als membres malalts de l’església: “¿Està malalt algú d’entre vosaltres? Que faci venir els ancians de l’església i preguin damunt seu (…) L’oració de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el refarà; i si hagués comès pecats, li seran perdonats.” (5:14-15). La malaltia del cos revela la nostra dependència de Déu per al benestar de les nostres ànimes. Venim per a la curació, i marxem amb la salvació.

familia llegint i pregant

2. Valor espiritual dels nens

L’oració és també una eina espiritual important que els nens poden fer. Molts cops, el ministeri en l’església està fora de l’abast dels membres més petits de la nostra família. Els seus mons són petits, els seus cossos encara més petits. Típicament ni tan sols poden encendre l’estufa, i molt menys organitzar un esforç d’ajuda a tota la comunitat. En moments d’incertesa, els nens poden sentir-se indefensos o inútils. L’oració, no obstant això, és un treball que els nens poden fer tan bé com els adults.

El Salm 8:2 afirma que l’oració de fe no depèn de l’edat de la persona que prega: “Pels llavis dels infants i dels nodrissons has afermat el teu poder contra els adversaris, per reprimir l’enemic i el venjatiu.” Més tard, Jesús va parlar del mateix (Mateu 21:15-16). Quan els nens preguen, Déu compleix els seus propòsits. Quan els nens preguen, Satanàs ha de tancar la boca.

Quan preguem amb les nostres famílies, reconeixem el valor espiritual dels nostres fills. Els convidem a usar les seves boques per a invocar el nom del Senyor, i unim els nostres cors a les seves peticions. Com la nena que va empènyer al gran Naamàn a buscar l’ajuda del Senyor en la seva malaltia (2 Reis 5), les oracions dels nostres fills ens porten al Déu que pot sanar-nos de les malalties del cos i de l’ànima.

3. Connexió amb el poble de Déu

“A tot el món, en tots els idiomes i entre tots els grups de persones, els cristians estan clamant al mateix Déu per misericòrdia.” 

En un moment en el qual les esglésies han cancel·lat les seves reunions regulars, pregar en les nostres llars afirma la nostra connexió fonamental amb tot el poble de Déu. Mentre preguem, unim els nostres cors als crits del poble de Déu a través de les nostres comunitats i més enllà. A tot el món, en tots els idiomes i entre tots els grups de persones, els cristians estan clamant al mateix Déu per misericòrdia.

Quan els israelites estaven malalts i moribunds, dispersos pel seu campament en el desert, tenien un enfocament singular: la serp de bronze en un pal (Números. 21:9). Junts, van aixecar els seus ulls per a buscar ajuda. De la mateixa manera, en cada llar creient a tot el món, mirem en la mateixa direcció a la recerca d’ajuda: el Fill aixecat per a la nostra salvació (Joan 3:14-15). Podem estar físicament dispersos, però mirem junts al nostre únic Senyor.

En unir-nos a l’oració familiar, unim els nostres cors a les oracions del poble de Déu en totes les edats i llocs. Les nostres peticions s’eleven juntes davant el Senyor, omplint “una copa d’or plena de perfum, que són les oracions del poble sant;” (Apocalipsis 5:8).
Una família que prega és part d’un vast exèrcit compromès en una causa comuna. Les oracions més febles de la família més petita no van al cel per si soles.

4. La presència de Crist amb nosaltres

Les nostres oracions no estan aïllades, i nosaltres tampoc.

En un dels més dolços ànims de la Bíblia per a l’oració, Jesús ens diu: “Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.” (Mateu 18.20). De genolls, una mare i la seva filla, un marit i una dona, una família de quatre o 14, cadascun té la promesa certa de la presència de Crist.

Mentre les nostres famílies fan temps per a pregar junts en les nostres cuines i sales d’estar, tenim comunió amb Crist. Ens reunim en el seu nom, amb el seu poble, proclamant les seves lloances, i demanant coses que li agradin. I, pel seu Esperit, ell també serà allí. Davant la incertesa i la malaltia, no estem solos. Quan una família prega junta, Jesús assistirà sempre.

Testimoni

Vivim en una època de narcisisme. És l'era de l'auto-realització, la carrera implacable per a perfeccionar el jo.

Música

"Crec que moltes vegades... sentim que les nostres vides han estat en flames, els somnis que hem tingut, l'esperança que teníem, cremades."

Cinema

JESUCRIST, el Fill de Déu, als 30 anys es prepara per a la seva missió terrenal de salvar a la humanitat morint en la creu per a expiar els pecats del món.
Subscripció gratuïta per rebre novetats on-line al email, Subscripció per rebre la revista en PDF o subscripció per rebre la revista física.
comparteix l'article