Recentment s’ha estrenat The Mandalorian and Grogu, l’última pel·lícula de l’univers d’Star Wars. Aprofitant l’avinentesa, m’agradaria parar atenció a algunes de les referències cristianes presents a la cultura pop actual que sovint ens passen desapercebudes. Potser, sense adonar-nos-en, moltes de les històries que consumim diàriament continuen dialogant amb conceptes que ens ajuden a compartir l’Evangeli amb gent que no el coneix.

Aquest article no és una analogia precisa entre la Bíblia i The Mandalorian, sinó una eina perquè, com a cristians, aprenguem a aprofitar artefactes populars per introduir conceptes cristians a gent que els desconeix.

Comencem amb el plantejament de la història: un home normal i corrent, pecador com tots nosaltres, malgrat tenir una fèrria disciplina religiosa, rep l’encàrrec providencial de cuidar un nadó amb poders inconcebibles com si fos el seu fill carnal. Aquest home és cridat a donar la seva pròpia vida, si cal, pel bé d’aquest infant que ha de protegir.

D’entrada és fàcil que la idea ens recordi la figura de Josep, espòs de Maria i pare putatiu de Jesús. Curiosament (però no casualment) és exactament la mateixa premissa que The Mandalorian. El protagonista de la saga assumeix una doble batalla que, segurament, no hauria estat desconeguda per a Josep: d’una banda, protegir la vida de l’infant (Grogu) i, de l’altra, comprendre i gestionar el poder inconcebible del nen.

Evidentment, el personatge de Grogu NO és Jesús, però el paral·lelisme dels plantejaments ens pot ajudar a evangelitzar a través d’aquesta història. Vegem-ne cinc exemples més.